Tres colors, dues anècdotes.

Havies imaginat mai que hi pogués haver un color exclusiu d’algú o colors amb el nom del seu creador?

El pintor francès Yves Klein en la seva joventut pintava quadres utilitzant només un color. Cap al 1940, entre els seus preferits destacava un blau molt intens que al cap dels anys l’artista va registrar amb el nom de Blau Klein (International Klein Blue, IKB). Un color amb nom propi.

 Yves Klein, Monochrome bleu nº 45

En dates recents, l’artista Anish Kapoor ha obtingut l’exclusivitat d’ús del color anomenat Vantablack, també conegut com The World’s Blackest Black (el negre més negre del món). És un pigment que en un principi estava destinat a la industria militar perquè absorbeix gairebé el 100 per cent de la llum i per tant les coses que es pinten amb aquell color són pràcticament invisibles en la foscor.

Molts artistes de tot el món han demanat a Anish Kapoor que comparteixi el privilegi d’utilitzar aquest color tan i tan negre. Però ell s’hi ha negat.

una gota d'aigua sobre Vantablack de Nanosystems 

És llavors quan l’artista britànic Stuart Temple, molt empipat, ha posat a la venda un pigment que és el rosa més rosa de tots els roses i li ha posat de nom PINK. I el ven per Internet a qualsevol que el vulgui comprar. Bé, a qualsevol no, perquè ha prohibit que el pugui comprar el senyor Kapoor o qualsevol persona que després el pugui donar al senyor Kapoor. El que el senyor Temple no s’esperava és que el senyor Kapoor ja ha obtingut d’alguna manera el pigment Pink. I ho ha fet saber via instagram amb una foto fent-li un gest una mica groller al senyor Temple.

Stuart Temple's Pink pigment

Hi haurà més capítols del serial La guerra dels colors?

Mr Paco
Amb informacions via artnet.com i thecreatorsproject.vice.com